dimecres, 28 de juliol del 2010

PROPOSTA

Si a quelcom cap hui cridar perifèria no és als suburbis de la ciutat o a les carreteres d’enllaç amb els aeroports, sinó al que encara cridem ciutat tradicional. Si els arquitectes ens deixen jugar amb les seues cases i els seus carrers, és perquè ja no valen gran cosa: són nostàlgia i museu, ciutat morta, parc recreatiu i turístic, alberg de classes passives o ciutat del vici. El nostre rescat dels cascos històrics no ha sigut sinó una victòria pírrica d’una ocupació per un abandó de l’enemic”

Juan Diez del Corral.
Com interaccionar amb la societat per mitjà de l’art es un dels aspectes més d’acostament a eixes interaccions que actualment s’estan produint entre art i territori en sentit d’espai públic, relació social, anàlisi política etc. Alguns d’aquests projectes sel·leccionats solen perdre part del seu caràcter elitista per la seua proximitat i immediatesa, per l’aparent disponibilitat amb què se situen a la intempèrie, indiscriminadament, davant del públic.
PERIFÈRIES no es vol sotmetre  als actuals limits i sentits de centralidat ni per a allò que cridem art. Des de l’organització d’aquesta primera trobada vos proposem: Art per a  desorientar-nos  enfront dels  actuals models de control, art per a desatendre les nostres obligacions, art per a sentir-se encara desperts davant de la fugaç ceguera que ens amenaça, però aprofitant-nos d’ella per a explorar nous camins d’encreuament.
Per a això hem intentat arreplegar unamostra que sense pretendre ser model si que obedeïx a uns plantejaments d’anàlisi sense conclusió.